El Sol encalça el riu,
ten­sa l’ombra dels núvols,
es desa entre les branques,
viu a la pell,
s’ajaça sobre els camps,
n’arrenca el gest del tronc,
cre­ma els límits del temps,
besa el ros­tre de l’aigua.

 

 

 

Le Soleil pour­suit le fleuve,
tend l’ombre des nuages,
se range par­mi les branches,
vit dans la peau,
s’allonge dans les champs,
il arrache le geste du tronc,
brûle les lim­ites du temps,
baise le vis­age de l’eau.

 

tra­duc­tion Mathilde Bensoussan
 

image_pdfimage_print